Al marge esquerre del riu Llobregat i dalt la carena que contempla l'aiguabarreig d'aquell amb el Calders, s'edificà el primitiu poble de Navarcles. Tenim notícia de la seva existència des de l'any 940, en plena conquesta del territori català als serraïns. El 1093, el terme de Navarcles passà a engruixir el patrimoni d'Hug de Dalmau, senyor feudal, el qual, en morir, el va deixar al seu fill Ponç, amb la condició de que si moria sense fills l'havia de deixar al Monestir de Sant Benet de Bages. Ponç va tenir dos fills, però un el féu monjo a Sant Benet i l'altre clergue a Vic, de tal manera que el terme Navarcles va passar a ésser de dos senyors. El 1279, arribaven a un acord: de tot el que es cobrava dues parts anaven a Sant Benet i una a Vic. La terra va passar a ésser controlada pels masos que quedaren després de la Pesta negra que s'arrengleraven al llarg del carrer Ample: el mas Aguilar, el mas Bertran, el mas Serra, el mas Escayola, el mas Torroella i el mas Otzet. Als afores i havia el mas Cura i el mas de Solervicens. Aquests pagesos establiren terres, horts i patis per cases als petits pagesos i el poble començà a créixer. El 1625 hi havia 36 cases i 185 persones; el 1716, 84 cases i 447 persones i el 1787, rondava el miler d'habitants. Entre els segles XVII i XVIII es va configurar el casc antic actual: el carrer de França, el carrer Verger, el carrer Nou, el carrer de la Vinya Vella (actual A. Guimerà), el carrer de la Sort, el carrer Ametller i el carrer Sant Bartomeu. La gent vivia dels horts que produien verdures per la subsistència, del vi que venien a les comarques de muntanya i de la indústria de la llana que ocupava dones i nens.

La proximitat del riu Calders i del riu Llobregat va permetre que s'hi instal.lessin fàbriques tèxtils que aprofitaven la força de l'aigua per moure les màquines. Primer fou el Molí de'n Serra (1805), després la fàbrica del Riu (1818), la fàbrica del Pont (dedicada a la llana primer i després al cotó), la fàbrica de Sant benet (1856), la colònia Galobart (186?) i finalment la fàbrica de Cal Tàpies (1884). Amb aquesta nova activitat, Navarcles creix. El 1860 tenia 1571 habitants i el 1900, 1714. La bona temporada que travessa la vinya abans de l'arribada de la fil.loxera permet que les cases obrin balconades, que s'obrin nous carrers com la plaça Clavé, el carrer Ubach o les cases de la Creueta.

Les vinyes i les fàbriques tèxtils van funcionar amb més o menys dificultat fins als anys cinquanta, moment que els homes abandonaren les vinyes, que es van construir noves empreses i van començara arribar persones procedents d'altres pobles de l'Estat. Van aparèixer nous barris com el del Camp de Futbol i el de Sant Bartomeu i en els anys setanta van aparèixer les cases unifamiliars i els barris residencials (La Cura, Bonavista i sobre el Llac). En l'actualitat, Navarcles té 5315 habitants.